La nostra festa parròquial la celebrem al final de l'any litúrgic coincidint amb la festa del Crist Rei És la primera festa de Crist Rei de mossèn Carlos Barroso entre nosaltres.
Encara que per nosaltres és important, la hem fet d'una manera sencilla, sense moltes complicacions, degut a la situació sanitària, i la necessària contenció.
Les normes són les normes i ningú se les pot saltar. En això, també donem exemple a la societat, i els nostres feligressos. Com és d' important les normes de convivència, respecte sanitari i com s'han de prendre seriosament.
Encara que és un incordi no poder veure'ns les cares, ni poder parlar de manera natural.
La celebració eucarística va ser normal, es va pregar per les persones i entitats del barri. El comerç i el treball també va ser present en les nostres pregàries. Cal recuperar la vida social i econòmica quan abans possible. També varem pregar pels difunts de la parròquia. Molts que s'han anat al Sennyor en aquest temps de pandemia i post pandemia.
A la sortida ens van trobar i van prendre unes galetes, sense beure, per qüestions sanitàries. Els que ens van quedar vam compartir a l'atri, les galetes i unes paraules i així poder saludar al nou mossèn, Carlos.
La setmana propera serà l'inici de l' Advent i recomença tot just l' any liturgic. Esperem que sigui un bon any i anem tornant a la normalitat.
Per les persones noves, que estiguin interessades en conèixer la parròquia, us hem preparat un breu resum.
PROJECTES DE LA PARRÒQUIA
En aquest mural es pot veure els projectes que s'havien iniciat o consolidat durant els últims anys a la parròquia. El nou mossèn vol mantenir en principi tot i veure com funciona la parròquia. Després ja proposarà canvis i nous enfocs.
L'implicació de les persones, voluntaries, de la parròquia en la vida social, personal, espiritual del barri de Can Baró i dels altres barris colindants és molt important.
En aquest moments hi ha una nova forma de fer i de treballar de mossèn Carlos que s'ha de anar definint en els propers mesos i anys. La forma que treballa la gent de la parròquia , creiem que és bona i està feta amb bona fe.
El paper de l'església , mare i servidora, ha de ser respectada, la voluntat de transmetre la fe, l'esperança i la caritat a la gent d'ara i d'aquí ha estat sempre consensuada.
Hem iniciat amb aquest acte del dia 20 de febrer el procès de preparació del sinode en la fase parroquial.
En aquesta primera sessió hem presentat breument els objectius i les formes de treball. També s'ha constatat la preocupació dels fidels pel futur de la nostra Esglèsia, i de la comunitat cristiana.
La pregunta que es va fer : ¿ Com podem estar satisfets veient la situació global de la nostra esglèsia? Veiem com es buida, que no hi ha relleus i que cada vegada som més testimonials.
Les faltes i errades de l'església, la seva insensibilitat davant d'alguns afers, fan que la gent la vegi com un problema i es perdi de vista l'objectiu de la salvació i de Bona Nova de Jesús. La gent no s'ho creu.
Tenim un temps que hem d'aprofitar per treballar aquuesta proposta del Papa francesc a tota l'església.
El futur serà millor amb l'ajuda de l'Esperit Sant i la bona voluntat de totes les persones. Però cal treballar molt i seriosament. No val de res dir que ho fem bé i seguir igual.
Ara després de la presentació preparem la fase de grups.
Recordem als presentas que hi ha una enquesta senzilla que es pot descarregar en el codi QR i que ens ajuda a pensar i valorar la situació. L'enquesta no és un recull de tot el que viu i passa a la parròquia. És un camí per poder parlar.
Estarem properament en contacte amb els grups i equips.
Tenim preparades les propostes pels grups de la parròquia i totes les persones que es mouen:
Grup de catequistes Grup de pares de la catequesi Grup de joves i Esplai
Grup de serveis parroquials Consell parroquial Grup de Càritas
Grup d'infants Grup de persones usuaries de Càrites Grup de pregària
Grups de fora de parròquia. Casals i escoles. Grups que estan en parròquia.
La dimensió de Trobada en grups diferents és gran. L'únic que ha de ser viable i possible.
El temps és un factor important. El calendari ha de ser una eina de la programació.
Donem gràcies a l'Esperit Sant per il·luminar-nos. Amén.
Tots els que vulgueu col·laborar podeu contactar amb el mossèn Carlos o amb l'Antoni Vernet.
MORT AQUEST 12 DE FEBRER EL BISBE AUXILIAR ANTONI VADELL
La mort del bisbe Toni Vadell aquest dissabte 12 de febrer 2022, ens ha sorprés . Tothom sabia de la seva malaltia molt greu , però que ningú volia veure realitzat aquesta fi.
El càncer ha guanyat la partida. La seva confiança en el Senyor va ser un exemple de vida creient. Que sigui la voluntat de Déu. Ell sap el que fa i en Ell confio.
El bisbe ha estat un model de fidelitat a l'Evangeli i al misstge de la Bona Nova que aquest porta.
La perdua física no és una perdua espiritual. Ens queda molta feina i la seva tasca com bisbe auxiliar la podem repasar, i treballar . Els seus escrits i la seva paraula són testimoni fidel del pensament progressita de l'Evangeli perduraran entre nosaltres per sempre.
No oblidarem tot el que ha fet i el que ens ha ensenyat.
Aquests propers dies valorarem des de les àrees petinets d'educació i catequesis la tasca que ell ha proposat i dirigit.
“El
Kerigma, l’anunci què Déu t'estima i que Crist és viu, em sembla clau i
fonamental per a la pastoral d’avui” va afirmar.
Una veritat que com va
explicar no és tan evident per a moltes persones en un context que va comparar
amb Babilonia, l'exili del poble d'Israel. Hi ha llenguatges diferents, una
gramàtica diferent de la cristiana i cal saber com “connectar sense perdre la
identitat però amb cintura per dialogar”, segons el Bisbe auxiliar.
L’altra
idea que va aportar és que l’acompanyament espiritual personalitzat és clau, i
cal una persona “que escolti, que estimi i no jutgi” perquè “la
vida no és una piulada, demana matisos i serenitat.”
I finalment ha
afirmat que “et sents tan estimat pel Senyor que no pots deixar
d’anunciar-lo”.
La seva vida ha estat un testimoni de
les seves paraules. Ens quedem amb el somriure que traslluïa l'amor a Déu
que no podia deixar d'anunciar-lo.
11.40 h – Arribada i acollida del fèretre a la catedral
basílica metropolitana de Barcelona per part del cardenal arquebisbe de
Barcelona i dels dos bisbes auxiliars.
De 12.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h – Capella ardent a
la capella del Sant Crist de Lepant, a la catedral de Barcelona.
Dilluns 14 de febrer
De 8.30 a 11.00 h Capella ardent al cor de la catedral de
Barcelona.
11.00 h Funeral de corpore in sepulto a l’altar major de la catedral de Barcelona. Presidirà
l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.
Després de la pandèmia ens va canviar totes les coses que teniem clares. El virus no solament va fer qüestionar-se la salut i també la forma de funcionar la societat. Va fer qüestionar-se moltes més coses.
L'església també.
La societat cada vegada està menys educada religiosament. Moltes cultures diferents i moltes diversitat cultural.
Vivim en una societat laicista, consumista i indiferent a l'espiritualitat i la vida interior.
Molts cops es viu la religió des de la utilitat pràctica, exterior en les formes i temps :Batejos, comunions i confirmacions. Els casaments quasi s'han perdut.
Les parròquies perden el poder de comunicació, cultural i educatiu. Solament és com una eina de poca gent, i poca influència.
Aquesta realitat ens porta a plantejar la vitalitat i reconsiderar el paper de la nostra comunitat cristiana.
Quins problemes ens afecten, i com s'ha d'actuar ara i quin paper volem jugar en el futur.
No podem tornar endarrere. Tornar a la societat dels anys on no hi havia mòbils, ni internet d'avui. El futur està davant incert i indefinit. Millor o pitjor, cal construir-lo.
La situació de futur sempre serà cap endavant. Per això el Papa conscient de la situació actual ha plantejat un Sinode de bisbes pel 2023. Aquest cop vol que participin els cristians fidels de carrer , que estan en contacte amb la vida social, la realitat diaria i veuen moltes situacions vitals de la societat.
La nostra parròquia , que fa moltes coses cal que s'impliqui Una oportunitat per aprendre a treballar en equip. Viure la Sinodalitat (treball conjunt)
L’objectiu de la sinodalitat és afavorir un ampli
procés de consulta a les diòcesis per recollir les experiències de l'esgèsia viscudes, implicant-hi pastors i fidels.
Interpel·lant-nos per veure com
podem recollir la veu d’aquells que
habitualment no s’escolten
Aprofitant els grups ja constituïts de joves o adults en les parròquies, moviments
i associacions.
Sense oblidar les aportacions dels Consells Pastoral (diocesà, arxiprestal, parroquial).També es pot buscar o crear un grup sin odal tot contactant amb la
parròquia, moviment o associació.
El discerniment comunitari implica l’escolta atenta i coratjosa de tots.
Cal crear els camins i els moments de trobada per treballar els punts del sínode. Després fer el recull, resumir i sintetitzar.
La última enviar i publicar els punts per atohom que ha participat i els que estiguin interessats.
Us animo a participar, col·laborar i demostrar la pluralitat de la comunitat.
Esteu atents als cartells i missatges que posarem en les cartelleres.